En esta entrada iré colgando documentación que voy consultando para aprender a cuidar el jardín y el huerto. A medida que incorpore referencias, actualizaré la fecha para que siempre esté entre las últimas entradas.
Referencias en la red:
1.- Gaspar Caballero de Segovia (2002): Parades en crestall. El huerto ecológico en casa.
2.- Miquel Serra Sansó (2007): L’horticultura ecològica a Mallorca. Conselleria d’Agricultura i Pesca CAIB.
3.- Mariano Bueno (20045): El huerto familiar ecológico. Integral.
Referencias en casa:
1.- Fausta Mainardi Fazio (1978): El huerto: cómo, dónde, cuándo. Manual de horticultura moderna. Vecchi
2.- Govern de les Illes Balears. (2007): Guía para el fomento de la alimentación saludable y la actividad física.
3.- Michael Pollock (2007): Enciclopedia del cultivo de frutas y hortalizas. Consejos prácticos sobre más de 150 hortalizas, frutas y hierbas culinarias. Royal Horticultural Society. Editorial Blume.
Estoy buscando un libro o una web que me ayude a clasificar los árboles, arbustos y plantas que tengo alrededor de la casa. ¿Conoces alguna referencia de calidad?
lunes, 30 de junio de 2008
sábado, 28 de junio de 2008
En Junio es tiempo de....
Mes a mes iré detallando las tareas que deben llevarse a cabo en el huerto.
Señalaré con negrita las especies con las que contamos:
- Sembrar: acelga, apio, col de bruselas, brócóli, col repollo, coliflor, lechuga, judías verdes, tomatera, pimiento, berenjena, nabos y colinabos, rábano, zanahoría.
- Recolectar: ajo, acelga, col repollo, sandía, pepino, cebolla, espinacas.
- Transplantar: acelga, col de bruselas, calabaza, calabacín, pepino, boniato, tomatera, pimiento, berenjena.
Señalaré con negrita las especies con las que contamos:
- Sembrar: acelga, apio, col de bruselas, brócóli, col repollo, coliflor, lechuga, judías verdes, tomatera, pimiento, berenjena, nabos y colinabos, rábano, zanahoría.
- Recolectar: ajo, acelga, col repollo, sandía, pepino, cebolla, espinacas.
- Transplantar: acelga, col de bruselas, calabaza, calabacín, pepino, boniato, tomatera, pimiento, berenjena.
miércoles, 25 de junio de 2008
Sembrando judías y guisantes
La mayor parte de los primeros plantones han superado el momento de siembra y van poco a poco creciendo. Tan solo hemos perdido cuatro ejemplares de lechuga, un par de matas de aromáticas y buena parte del perejil.
Como en la segunda parada queda bastante sitio libre, estuve visitanto viveros hace un par de días con intención de sembrar pimientos rojos y alguna lechuga más, pero ya no encontré nada, me fueron diciendo que el tiempo ya era muy avanzando para siembra de hortalizas. He traido semillas de judías, guisantes, zanahorias y cebollas.
Yo ando arriba y abajo estos días, y no puedo plantarlo pero se lo dejo a Hugo que viene el miércoles y nos planta las judías dentro de la parada, y los guisantes fuera porque dice que no le caben (no acaba de creerme cuando le digo que debe sembrar las cosas algo más juntas que de costumbre).
Hugo no siembra el resto de semillas, quizás lo haga yo otro día... a ver qué pasa :-)
Como en la segunda parada queda bastante sitio libre, estuve visitanto viveros hace un par de días con intención de sembrar pimientos rojos y alguna lechuga más, pero ya no encontré nada, me fueron diciendo que el tiempo ya era muy avanzando para siembra de hortalizas. He traido semillas de judías, guisantes, zanahorias y cebollas.
Yo ando arriba y abajo estos días, y no puedo plantarlo pero se lo dejo a Hugo que viene el miércoles y nos planta las judías dentro de la parada, y los guisantes fuera porque dice que no le caben (no acaba de creerme cuando le digo que debe sembrar las cosas algo más juntas que de costumbre).
Hugo no siembra el resto de semillas, quizás lo haga yo otro día... a ver qué pasa :-)
martes, 17 de junio de 2008
La vegetación de casa
Esta es una lista básica de la vegetación de nuestro jardín:
- Palmeras, 3, son variedades diferentes
- Cerezos rojos (2)
- Cactus, 2 variedades
- Ficus
- Parra
- Rosal
- Lirio
- Cipreses
- Morera
- Bambú
- Olivos
- Mimosa
- Laurel
- Limoneros (2)
- Cerezos (2)
- Albaricoquero
- Manzano
- Ciruelo
- Caquis (3)
- Granado
Y un montón más de plantas que aún no sabemos lo que son. Ahí está el desafío.
Hay árboles, arbustos, plantas ornamentales, trepadoras, etc pero a fecha de hoy soy incapaz de clasificarlas ni siquiera en estas categorías. Buscaremos información sobre cada una de ellas y colgaremos una foto de cada ejemplar.
- Palmeras, 3, son variedades diferentes
- Cerezos rojos (2)
- Cactus, 2 variedades
- Ficus
- Parra
- Rosal
- Lirio
- Cipreses
- Morera
- Bambú
- Olivos
- Mimosa
- Laurel
- Limoneros (2)
- Cerezos (2)
- Albaricoquero
- Manzano
- Ciruelo
- Caquis (3)
- Granado
Y un montón más de plantas que aún no sabemos lo que son. Ahí está el desafío.
Hay árboles, arbustos, plantas ornamentales, trepadoras, etc pero a fecha de hoy soy incapaz de clasificarlas ni siquiera en estas categorías. Buscaremos información sobre cada una de ellas y colgaremos una foto de cada ejemplar.
lunes, 16 de junio de 2008
Alquilar un árbol, o plantarlo
No puedo evitar reproducir parte de un interesante texto del suplemento Magazine Digital del pasado domingo 15 de junio 2008, titulado Alquilar un árbol, firmado por Laia Jardí, que dice así (la negrita es mía):
"Que la agricultura ecológica tiene cada vez más partidarios no es novedad. Con las alertas sobre el abuso de fertilizantes y pesticidas al orden del día, a los consumidores les preocupa cada vez más cómo y dónde crecen las frutas y verduras que llegan a sus mesas. Ahora que empieza la temporada de cerezas, ¿a quién no le apetecería hacer un picnic en un cerezal y disfrutar de la fruta recogida directamente de su árbol? (...) Más cerca, en el valle mallorquín de Sóller, la finca de agroturismo Ca’s Sant ofrece mediante su web (www.cas-sant.com) la opción de apadrinar uno de sus naranjos. Por 82 euros al año, los encargados de la finca cuidan el ejemplar y envían al cliente a su domicilio 24 botes de confitura y diez kilos de naranjas, con la garantía de que son el fruto de un proceso artesanal.Se trata de conocer cómo se cultiva la fruta que se consume y seguir su proceso de cerca. (...)." El texto completo lo puedes encontrar aquí
Iniciativa curiosa para quién no tenga tierra. Pero si uno tiene un poquito de terreno, será más práctico plantar un par de naranjos, ¿no te parece?
"Que la agricultura ecológica tiene cada vez más partidarios no es novedad. Con las alertas sobre el abuso de fertilizantes y pesticidas al orden del día, a los consumidores les preocupa cada vez más cómo y dónde crecen las frutas y verduras que llegan a sus mesas. Ahora que empieza la temporada de cerezas, ¿a quién no le apetecería hacer un picnic en un cerezal y disfrutar de la fruta recogida directamente de su árbol? (...) Más cerca, en el valle mallorquín de Sóller, la finca de agroturismo Ca’s Sant ofrece mediante su web (www.cas-sant.com) la opción de apadrinar uno de sus naranjos. Por 82 euros al año, los encargados de la finca cuidan el ejemplar y envían al cliente a su domicilio 24 botes de confitura y diez kilos de naranjas, con la garantía de que son el fruto de un proceso artesanal.Se trata de conocer cómo se cultiva la fruta que se consume y seguir su proceso de cerca. (...)." El texto completo lo puedes encontrar aquí
Iniciativa curiosa para quién no tenga tierra. Pero si uno tiene un poquito de terreno, será más práctico plantar un par de naranjos, ¿no te parece?
sábado, 14 de junio de 2008
Entrevista a Gaspar Caballero, método Parades en Crestall
Aquí tienes al autor del método Parades en crestall, en el programa Pobles de IB3 tv, método que estamos siguiendo en nuestro caso(entrevista en catalán):
En la web de Caballero indica las seis claves del método:
1. Las “Parades en Crestall”:“Parada” es un rectángulo de tierra de 1,5 m de ancho y hasta 6 de largo.
2. Usar “Crestall” es decir una cobertura de “fems de bassa” o compost que se pone sobre la tierra.
3. No pisar la tierra de las “Parades en Crestall”, usar los caminos que se crean rodeando cada “Parada en Crestall”.
4. La siembra se efectúa más densamente de lo que la horticultura tradicional establece. Las plantas sólo necesitarán el espacio justo para su desarrollo.
5. Instalar un sistema de riego exudante, que unido a la cobertura de compost y la siembra más densa, gasta menos agua y mantiene una humedad más constante y uniforme que otros sistemas de riego.
y 6. Rotar cultivos por familias botánicas cada año (4 parades a 4 años) para evitar enfermedades de las plantas y regenerar la tierra.
Todo ello, lo estamos haciendo con la ayuda de su libro "Parades en Crestall.
El huerto biológico fácil", de Gaspar Caballero de Segovia (2002), edición en seis idiomas.
En la web de Caballero indica las seis claves del método:
1. Las “Parades en Crestall”:“Parada” es un rectángulo de tierra de 1,5 m de ancho y hasta 6 de largo.
2. Usar “Crestall” es decir una cobertura de “fems de bassa” o compost que se pone sobre la tierra.
3. No pisar la tierra de las “Parades en Crestall”, usar los caminos que se crean rodeando cada “Parada en Crestall”.
4. La siembra se efectúa más densamente de lo que la horticultura tradicional establece. Las plantas sólo necesitarán el espacio justo para su desarrollo.
5. Instalar un sistema de riego exudante, que unido a la cobertura de compost y la siembra más densa, gasta menos agua y mantiene una humedad más constante y uniforme que otros sistemas de riego.
y 6. Rotar cultivos por familias botánicas cada año (4 parades a 4 años) para evitar enfermedades de las plantas y regenerar la tierra.
Todo ello, lo estamos haciendo con la ayuda de su libro "Parades en Crestall.
El huerto biológico fácil", de Gaspar Caballero de Segovia (2002), edición en seis idiomas.
viernes, 13 de junio de 2008
Huerto, día 1
Tras preparar el huerto hemos empezado a sembrar plantones. Contamos con cuatro zonas de siembra, dos en cada parada.
Como tenemos dos paradas, es decir cuatro zonas de siembra, hemos decidido que dedicaremos una zona a cada familia botánica, para en el futuro poder hacer las rotaciones que se indican en el método.
De todos modos, en este primer día no hemos podido respetar del todo las indicaciones de siembra por familias botánicas, pues no tenemos plantones de todas las familias y en cambio tenemos un montón de plantones de tomate así que hemos repartido las matas de tomate sobrante en la cuarta zona, que por ahora quedaba libre. Ya veremos cómo lo reorganizamos todo cuando acabe el verano.
A continuación indico lo que hemos sembrado en cada parada:
Parada 1.
A. Tomates de ramillete y tomates raf. Cada 50 cms, los plantones se siembran formando triangulos (en el punto 0 se siembran dos plantones, a 50 cms un planton en el centro, al metro dos plantones, etc)
B. Ocupada por dos hileras de pimientos verdes (tipo mallorquín, para trempó) y entre ellas, cuatro plantones de pimientos de padrón, y dos hileras de plantones de berenjenas. Se han sembrando cada 30 cms.
Parada 2.
A. Tres tipos de lechugas, total 12 plantones, bastante juntas entre sí, cada 30 cms. El resto de la zona se ha dejado sin sembrar, porque aquí deben ir judías, calabazas, etc
B. Más tomates de los plantones que compré más unas matas de tomate de ensalada que nos ha regalado un vecino) y unos brotes de perejil.
En el centro de las paradas, entre las bovadillas, hemos sembrado una mata de cada una de estas especies:
- apio
- tarongil
- romero
- tomillo
- albahaca
- hierbabuena
- menta
- lavanda
- cilantro
Al acabar de sembrar tenía esta pinta estupenda.
Como tenemos dos paradas, es decir cuatro zonas de siembra, hemos decidido que dedicaremos una zona a cada familia botánica, para en el futuro poder hacer las rotaciones que se indican en el método.
De todos modos, en este primer día no hemos podido respetar del todo las indicaciones de siembra por familias botánicas, pues no tenemos plantones de todas las familias y en cambio tenemos un montón de plantones de tomate así que hemos repartido las matas de tomate sobrante en la cuarta zona, que por ahora quedaba libre. Ya veremos cómo lo reorganizamos todo cuando acabe el verano.
A continuación indico lo que hemos sembrado en cada parada:
Parada 1.
A. Tomates de ramillete y tomates raf. Cada 50 cms, los plantones se siembran formando triangulos (en el punto 0 se siembran dos plantones, a 50 cms un planton en el centro, al metro dos plantones, etc)
B. Ocupada por dos hileras de pimientos verdes (tipo mallorquín, para trempó) y entre ellas, cuatro plantones de pimientos de padrón, y dos hileras de plantones de berenjenas. Se han sembrando cada 30 cms.
Parada 2.
A. Tres tipos de lechugas, total 12 plantones, bastante juntas entre sí, cada 30 cms. El resto de la zona se ha dejado sin sembrar, porque aquí deben ir judías, calabazas, etc
B. Más tomates de los plantones que compré más unas matas de tomate de ensalada que nos ha regalado un vecino) y unos brotes de perejil.
En el centro de las paradas, entre las bovadillas, hemos sembrado una mata de cada una de estas especies:
- apio
- tarongil
- romero
- tomillo
- albahaca
- hierbabuena
- menta
- lavanda
- cilantro
Al acabar de sembrar tenía esta pinta estupenda.
jueves, 12 de junio de 2008
El día D: por fin montamos el huerto
Esta mañana Hugo y yo hemos montado el huerto de casa, siguiendo con bastante fidelidad el método de Gaspar Caballero.
En primer lugar hemos preparado el terreno. Hugo le ha pasado el motocultor dos veces en las últimas semanas y hoy, antes de marcar el terreno, lo ha vuelto a cavar para ablandar el terreno (en realidad, no es necesario en este paso, sino cuando se han delimitado las zonas a sembrar).
A continuación, con ayuda de un cordel y pequeñas estacas de madera y caña, hemos delimitado de dos paradas de 6,5 x 1,5 metros. Están compuestas por dos franjas de 60 cms de ancho (por 6,5m de largo) separadas por una franja central de 30.
En la franja central hemos colocado bovadillas, separadas entre si unos 50-60 cms para que se puedan sembrar plantas aromáticas.
Entre las dos paradas hemos creado un pasillo, lo suficientemente ancho para que podamos circular con la carretilla. Le hemos puesto unas losas para que resulte más fácil transitar.
A continuación hemos plantado las primeras especies, las aromáticas del centro de cada parada (mi próxima entrada hablará extensamente de ello).
Seguidamente hemos colocado una capa de compost en las cuatro franjas donde vamos a sembrar.
El siguiente paso es la instalación del sistema de riego por goteo, basado en manguera exudante (o sudorípara, como las llama G. Torres en su blog). Por suerte y en el último minuto hemos descubierto donde comprarlas (Tubosa). Para cada franja de tierra hacen falta dos tiras de 6,25 metros, conectadas de dos en dos por un tramo de 27 cm y dos codos, con las que se puede formar una estructura en forma de U. Cada una de esas U se encuentra conectada en uno de sus extremos a la toma central, y el otro extremo muere al final del recorrido por la parada, por tanto tiene un tapón. Se crea por tanto un circuito de cuatro U que, una vez completamente lleno de agua, empieza a gotear al ritmo que le permiten los poros de la manguera, realizando así el goteo que el huerto necesita.
Lo hemos probado antes de empezar a sembrar y... ¡¡¡funcionaba!!! Así que ya se pueden empezar a sembrar los plantones.
En resumen: el método es muy sencillo, relativamente rápido y sobre todo muy entretenido.
En primer lugar hemos preparado el terreno. Hugo le ha pasado el motocultor dos veces en las últimas semanas y hoy, antes de marcar el terreno, lo ha vuelto a cavar para ablandar el terreno (en realidad, no es necesario en este paso, sino cuando se han delimitado las zonas a sembrar).
A continuación, con ayuda de un cordel y pequeñas estacas de madera y caña, hemos delimitado de dos paradas de 6,5 x 1,5 metros. Están compuestas por dos franjas de 60 cms de ancho (por 6,5m de largo) separadas por una franja central de 30.
En la franja central hemos colocado bovadillas, separadas entre si unos 50-60 cms para que se puedan sembrar plantas aromáticas.
Entre las dos paradas hemos creado un pasillo, lo suficientemente ancho para que podamos circular con la carretilla. Le hemos puesto unas losas para que resulte más fácil transitar.
A continuación hemos plantado las primeras especies, las aromáticas del centro de cada parada (mi próxima entrada hablará extensamente de ello).
Seguidamente hemos colocado una capa de compost en las cuatro franjas donde vamos a sembrar.
El siguiente paso es la instalación del sistema de riego por goteo, basado en manguera exudante (o sudorípara, como las llama G. Torres en su blog). Por suerte y en el último minuto hemos descubierto donde comprarlas (Tubosa). Para cada franja de tierra hacen falta dos tiras de 6,25 metros, conectadas de dos en dos por un tramo de 27 cm y dos codos, con las que se puede formar una estructura en forma de U. Cada una de esas U se encuentra conectada en uno de sus extremos a la toma central, y el otro extremo muere al final del recorrido por la parada, por tanto tiene un tapón. Se crea por tanto un circuito de cuatro U que, una vez completamente lleno de agua, empieza a gotear al ritmo que le permiten los poros de la manguera, realizando así el goteo que el huerto necesita.
Lo hemos probado antes de empezar a sembrar y... ¡¡¡funcionaba!!! Así que ya se pueden empezar a sembrar los plantones.
En resumen: el método es muy sencillo, relativamente rápido y sobre todo muy entretenido.
martes, 10 de junio de 2008
Cuenta atrás iniciada
Aunque parezca un espacio de tierra cualquiera, no lo es. Este es nuestro huerto, horas/días antes de sembrarle sus primeros tomates, pimientos, berenjenas y lechugas. Antes de llegar a este punto han sido necesarias varias horas de trabajo y mucha habilidad de Hugo, quién ha contado con la ayuda de una desbrozadora, un rastrillo y dos pasadas de motocultor (prestado).Hoy he estado en el vivero comprando plantones para arrancar el tema ya.
Hemos decidido probar con el método de Paradas en crestall (método Gaspar Caballero de Segovia) que para algo tenemos el libro. Bueno aplicamos el método pero con un toque 'a nuestra manera' porque:
- para empezar NO tendremos gallinas pero SÍ tenemos una compostera
- no preparamos cuatro paradas de 1,50x3m sino solo dos, muy largas y creo que demasiado anchas, mañana revisaré las medidas
- por ahora sólo he conseguido mangueras de riego por goteo, no exudantes como el método requiere. Ya veremos cómo nos funcionan....
¿No conoces este método? En palabras de su autor: "El diseño de Parades en Crestall es en sí mismo atractivo: El trazado simétrico de las Parades, la disposición de los cultivos por familias de plantas, la variedad de colores de sus frutos, el contraste de la tierra con el compost, son un conjunto de elementos estéticos y de simplicidad elegante." Quieres saber más, puedes visitar este otro blog dedicado a experiencias de Parades.
viernes, 6 de junio de 2008
Repensando
Descubro el Design Manifesto, impulsado por la Bezalel Academy of Arts & Design of Jerusalem y leído por vez primera en Tel Aviv, el 19 de febrer del 2007. Me detengo en su lectura y me replanteo el estilo de vida actual de nuestra familia. He ahí algunas claves que podemos aplicar desde ya mismo, y tu también, no es tan difícil:
1.- pensar en positivo, actuar en positivo
2.- potenciar momentos y lugares de silencio para cada miembro de la familia
3.- fomentar los ratos de alegría y diversión en familia
4.- limitar el consumo, fomentar el autoabastecimiento
5.- reducir y reciclar (más y mejor) las bolsas de plástico, envoltorios, etc
6.- apoyar el desarrollo de la naturaleza de nuestra casa
7.- inculcar a nuestros hijos valores como la sostenibilidad, el valor de la naturaleza, la belleza interior, la cultura de la paz y el respeto a otras culturas, el valor del trabajo artesanal y de la cultura local
8.- fomentar su creatividad, impulsar una cultura proactiva
9.- leer más, aprender como meta
10.- entender la propia existencia en su dimensión holística
----
DESIGN MANIFESTO FOR JERUSALEM
Un dia, assegut amb Massanobu Fukuoka baix un garrover, el savi camper japonès va dibuixar amb el seu bastó un quadrat en la terra i em va dir: «en aquest metre quadrat de terra viuen milions d'éssers vius, per tant milers de milions de combinacions... no sabem res».
Crec que hem vingut a aquest món a aprendre i a ajudar... que no necessitem més coneixement per a aprendre, ni necessitem més informació, o ordinadors més ràpids o més anàlisis científiques i intel·lectuals per a ajudar al món. El que més necessita la humanitat en aquests moments és saviesa. Però... Què és la saviesa? On es troba?
Diuen els mestres que la saviesa ve quan un és capaç de aquietar-se, per a poder observar i escoltar. No fa falta gens més. Aquietar-se, observar i escoltar activa la veritable intel·ligència que hi ha dintre d'un mateix. Llavors apareix la veritable bellesa i la veritable creativitat, s'expressa el teu veritable ésser.
Deixem que la quietud dirigeixi les nostres paraules i les nostres accions.
Tinc un somni.
Fem d'aquest món un lloc,
en el qual en la nostra pròxima vida
ens agradi tornar com nins.
Crec, sincerament, que el disseny industrial d'avui, l'actual civilització industrial, no té futur.
És una civilització amb una visió arrogant i antropocèntrica, que considera l'home el centre de totes les coses, que agafa més del que necessita, que promou un model de producció i consum basat en l'absència de límits, que genera explotació humana i escombraries tòxiques, que valora més el tenir que l'ésser, que practica la cultura d'usar i llençar i que menysprea la naturalesa perquè pensa que és matèria buida i que no té vida.
Disseny sense ètica, ni moralitat ni valors espirituals. La seva religió és el materialisme, obsessionada pel confort, presoner de la indústria i les grans corporacions, que adora l'alta tecnologia i que alimenta el consum excessiu.
Avui el disseny és ple de por i negativitat. Sent que el resultat és violència.
El disseny actual té necessitat de pau.
Nosaltres podem ser el canvi que volem veure en el món, l'entorn. El teu disseny pot ser el teu missatge.
SÍ em preguntes, és possible dissenyar un món millor? La meva resposta és SÍ.
Un altre món no solament és possible... ja és en camí.
En un dia plàcid... puc escoltar-lo respirar.
Fa algunes setmanes, caminant per la platja, em va venir la idea: escriure un manifest del disseny per a Jerusalem.
Per a professors, dissenyadors, artesans i per a tots els que dissenyem la vida
Aquest manifest parla d'arbres, de llavors de llibertat, de bellesa, de disseny pacífic de coses fetes a mà, d'alfabetització ecològica, de revolució, d'espiritualitat, d'artesans, d'un món millor, de SÍ...
Disseny Positiu. Pensa en positiu, sent en positiu, actua en positiu.
La felicitat interna és el combustible de l'èxit.
Fes les coses que et porten alegria, si no és divertit no ho facis.
Cerca el que et fa sentir bé, que ressoni en el teu cor.
Segueix el goig, la teua alegria...
Qualsevol cosa que et faci sentir bé, sempre atreu més.
El que penses, el que siguis i el que atreus... és el mateix.
Nosaltres creem la nostra pròpia realitat.
La naturalesa, és el nostre millor mestre. Podem dissenyar com la naturalesa dissenya i podem fer-ho amb humilitat, reverència i límits. Prenem inspiració dels dissenys i processos de la naturalesa, per a resoldre els problemes humans. Biomímesis es disseny hàbil de la naturalesa. És innovació inspirada per la naturalesa, mirant a la naturalesa com una mestra... Un dels molts regals de biomímesis és que entres en una profunda conversa amb organismes. I aquest diàleg mestre-estudiant t'omple absolutament d'admiració. Veure la naturalesa com una guia, un model, una mesura canvia enormement el teu valor i el teu punt de vista sobre el món natural. En comptes de veure a la naturalesa com un magatzem comences a veure-la com una mestra. En comptes de valorar que li podem treure, valoram que en podem aprendre de la natura La naturalesa és plena d'ajuts. Estem envoltats de genis. Només cal observar i aprendre.
Integració de matèria i esperit. Matèria i esperit són dos costats de la mateixa moneda. El que amidem és matèria, el que sentim és esperit. Sense esperit la matèria no té vida. SÍ. El materialisme i el consumisme dirigeixen les nostres vides,oblidam l'esperit.
Al disseny actual li falta ressonància interior. Necessita la dimensió espiritual. «L'imperatiu espiritual» de Satish Kumar ens ensenya que la simplicitat elegant és una de les millors maneres de descobrir l'espiritualitat.
Necessitem escoles, professors que activin la vida interior dels dissenyadors i dur els valors ecològics i els espirituals a les bases de l'educació. La meditació ens pot ajudar a connectar amb el centre del nostre ésser. Aquí és on sorgeix la veritable creativitat, la veritable bellesa.
Si cultivam la bellesa al interior, podrem dissenyar bellesa al exterior.
Disseny pacífic. És una revolució per a la pau.
Duguem la pau al disseny actual. L'escalfament global del planeta que està causant un fort canvi climàtic és la situació més difícil i compromesa a la qual ens enfrontem avui. I avui ja sabem amb certesa que la causa són les activitats humanes i aquí el dissenyador pot jugar un paper important.
Necessitem un nou sistema de disseny que creï idees d'una manera sostenible, respectant els recursos de la Terra, veient el planeta com la nostra gran casa i reconeixent totes les espècies que habiten com germans sobre la base d'uns principis d'ecologia, sostenibilitat i comunitat. En el disseny no violent sorgeix l'esperit del respecte per tota forma de vida, la vida humana, la vida vegetal, la vida animal, la vida de les pedres i el sòl, l'aigua. Tota la naturalesa, totes les espècies inclosa l'espècie humana són sagrades. I totes estan interconnectades. Som una gran família. Es converteix en un imperatiu moral que siguin respectades, honrades i reverenciades. Totes les coses vives són producte d'un sistema sagrat. Res no és separat, res no és altre. És la relació entre tots els sistemes vius que és santa, divina, sagrada. El resultat final és la pau a tots els àmbits: pau personal, pau mundial, pau amb la naturalesa.
Disseny autosuficient. En l'àmbit personal i familiar... i sobretot de la comunitat. L'autosuficiència crea confiança, proporciona seguretat, puja l'autoestima , et dóna llibertat. És un moviment per a viure senzillament, per dur una vida senzilla. Dissenyar i produir el que necessitem i saber que quan basta, prou! Originàriament, pobresa volia dir acceptació voluntària d'una vida senzilla, simple i a la renúncia de possessions innecessàries. El que és petit és bell. Disseny en una escala humana, petites escoles ensenyant disseny i artesania... petits tallers artesans... Disseny local per protegir la identitat cultural local. Tecnologia apropiada, és a dir: barata, local, fàcil de reparar... Necessitem tecnologia solar... tecnologia humana... abans que alta tecnologia
Disseny lliure. Ser un activista social. Disseny solidari. El disseny pot i ha de convertir-se en un camí en el qual cadascun de nosaltres puguem participar en el canvi de la societat... Dissenyant amb la gent pobra... la pobresa és la mare de la innovació. Dissenyant per a ells, aprendràs i ells aprendran de tu... Ajudant als moviments socials... Participant en projectes solidaris. La veritable i radical democràcia neix quan les persones fan alguna cosa elles mateixes en lloc d'esperar que ho facin els altres. Si actuem podem canviar les coses. Cada un de nosaltres es un esser excepcional, amb un poder il·limitat. La teva creativitat pot ajudar a canviar el món.
Ecoartesania. Unir la cultura de l'artesania amb l'ecologia de la terra. Productes de qualitat fets amb mètodes sostenibles, sans per a la gent i nets per al planeta. L'artesania és la cultura de la bellesa, de la creativitat, l'espiritualitat, i la innocència. És la cultura de la no violència i de la veritable economia de pau. Els artesans agafen molt poc de la naturalesa, no malgasten gens, no exploten a ningú, no creen lletjor i no contaminen. Els dissenyadors poden treballar i donar suport a les petites comunitats d'artesans i aquests connectar directament amb els ciutadans en un procés de col·laboració mútua.
Dissenyar amb «les ulleres del cel» Per a veure de dalt cap avall...
Buscar el sentit de la vida. Dissenyar com si estiguessis veient el món des del cel, per a tenir una perspectiva global, holística... integrant economia, ecologia, espiritualitat i ciència. Aquest disseny busca estimular un canvi de consciència, una millor forma de vida, amb més harmonia, més pau, més amics, més a prop de la naturalesa... fent les coses bé i a poc a poc. Les paraules ecologia i economia tenen la mateixa arrel grega oîkos, que significa casa o llar.
Economia significa la gestió de la casa i ecologia significa el coneixement de la casa. Si no coneixem la casa com podem gestionar-la? L'economia és part de l'ecologia i l'ètica són és part de l'ecologia perquè ètica significa el «ethos» de la casa, és a dir, com és la cultura o l'esperit de la casa. Economia, ecologia i ètica són parts d'una unitat. Dissenyar no és solament un acte econòmic, és un acte ecològic, social, cultural. Podem crear un sistema equilibrat en el qual aprendre fent sigui tan essencial com aprendre llegint. L'educació de les mans ha de ser tan important com l'educació del cap. El desenvolupament del cor ha de ser valorat tant com el desenvolupament de la ment. Connectar tot el procés de la vida. Recórrer tot el camí des de la llavor, al cotó, al fil, a la tela i al final a una peça. A través d'un treball creatiu i sostenible. Quan totes aquestes activitats les fem com actes sagrats, estem alimentant la societat.
Sí. Aprèn
Aprèn de Satish Kumar, a través dels seus llibres, el Fòrum Internacional Resurgence i el Shumacher College. Quan els artesans o les dones realitzen coses a mà, de manera inconscient combinen cor, cap i mans. Com a resultat, qualsevol cosa que facin resulta bonica, útil i duradora (el principi BUD). Les tribus de molts de llocs del món fabriquen artefactes, construeixen cases, aixequen parets de pedra per als seus camps... aquests són els conceptes de la bellesa exquisida. Fan tot això amb finalitats pràctiques, estètiques o com a ritual. I aquests objectes són duradors. Com més vells, més atractius resulten. Sempre poden reparar-se. Fer i arreglar són part del mateix continu. El principi BUD és la font de l'autèntica satisfacció espiritual, sensual i física.
Aprèn de Fritjof Capra, a través dels seus llibres i especialment del Centre For Ecoliteracy. L'ecologia és l'estudi de com funciona La Casa de la Terra. Per a ser més exactes, és l'estudi de les relacions que interconnecten a tots els membres de La Casa de la Terra. Així que podem aprendre i hem d'aprendre com viure sosteniblement.
Podem dissenyar comunitats humanes sostenibles de manera que els estils de vida, els negocis, l'economia, les estructures socials i les tecnologies no interfereixen amb la capacitat inherent de la Naturalesa per a sostenir la vida.
Des de fa mes de tres mil milions d'anys d'evolució, els ecosistemes s'han organitzat a si mateixos per a arribar al màxim de sostenibilitat. La saviesa de la naturalesa és l'essència de la Ecoliteracy, l'ensenyament de l'ecologia... L'eco-alfabet és un únic i veritable alfabet per a educar a dissenyadors a través de l'hort ecològic. M'agradaria que cada dissenyador pugues ser un agricultor a temps parcial.
Aprèn de William McDonough i Michael Braungart, a través del seu llibre Cradle to Cradle, un llibre visionari que ens ensenya a redissenyar la manera en què fem les coses, duent la ecoefectivitat a la pràctica. Considerem el següent: totes les formigues del planeta, en conjunt, sumen una biomassa major que la dels humans. Les formigues han estat increïblement laborioses durant milions d'anys. I, no obstant això, la seva productivitat és beneficiosa per a les plantes, els animals i el sòl. La indústria humana ha funcionat a ple rendiment tot just una mica més d'un segle, però ha provocat el declivi de pràcticament tots els ecosistemes del planeta, en major o menor grau. La naturalesa no té un problema de disseny, el tenim nosaltres.
Aprèn de Vandana Shiva i Carlo Petrini, creadors dels moviments Navdanya i Slow Food. Els veritables camperols són els artesans de la terra, de la agricultura... poden educar-te a prop de la biodiversitat, del menjar, del sentit comú, de la naturalesa. El menjar no ve dels supermercats, ve de la terra, dels camperols. Pots ajudar-los, pots dissenyar per a ells...
Aprèn d'Anita i Gordon Roddick, veritables emprenedors i excepcionals activistes (www.anitaroddick.com) per a inspirar-te i actuar.
Aprèn de Victor Papanek, especialment dels seu llibre Design for the Real World and Design for Human Scale.
Aprèn de Joaquim Viñolas, mitjançant el seu llibre Disseny Ecològic, cap a un disseny i una producció en harmonia amb la naturalesa.
Aprèn dels Pobles Indígenes, que durant milers d'anys han viscut autosuficients, amb una concepció integral del món i de la vida, respectant a tots els éssers animats i inanimats, que viuen en harmonia amb el seu entorn, no se senten superiors, viuen en construccions biodegradables amb materials del lloc, les formes són suaus, adaptades a l'ull humà i a l'entorn natural, terra sense ciment ni asfalt, que segueixen els ritmes de la naturalesa, no utilitzen tecnologies violentes. A l'inici del segle XXI, encara existeixen 300 milions d'indígenes i, en els cinc continents, hi ha més de 5.000 formes comunitàries distintes d'entendre el món.
Sí. Sóc un arbre! És disseny per a la Vida
No necessitem més productes... necessitem arbres.
Converteix-te en un arbre, actua com un arbre... Dissenya arbres.
Els arbres funcionen amb el Sol.
Proporcionen terra, aigua i aire fresc.
Viuen en total harmonia amb el seu entorn.
Tot el que produeixen és aliment, per a la terra, els animals i els humans.
No generen escombraries.
L'arbre és un ésser espiritual, un mestre... és la connexió entre el cel i la terra i és també el símbol d'aquest moviment, la imatge d'aquest manifest, i es converteix en una cridada per a la pau.
L'arbre és el model per a la pròxima revolució industrial.
Una revolució pacífica liderada per professors, dissenyadors i artesans que sembra llavors de llibertat, esperança, pau i vida.
Aquest manifest ve del Mar, del Bosc, de la Naturalesa i d'alguns éssers humans: Gandhi, Satish Kumar, Fridjof Capra, Janine Benyus, Arundhati Roy, E.F. Shumacher, Vandana Shiva, I. Tolle... gràcies a tots ells.
Salut i pau,
Links
www.mkgandhi.org
www.shumachercollege.org.uk
www.shumachercollege.org.uk
www.slowfood.com
www.vshiva.net
www.ecoliteracy.org
www.mbdc.com
www.navdanya.org
Acció
Quan vas al súper i dius no a una bossa de plàstic fas un gest per a la pau.
Quan dissenyes una bossa de plàstic biodegradable fas un gest per a la pau i dones un exemple per als altres.
Actua ara! fent la col·lecció «GESTOS PER A LA PAU»
Re-dissenyar els 10 productes que mes utilitzes en la teva vida diària...
a partir de la idea SÓC UN ARBRE!
Sense copyright ni patents. Pertanyen a tothom
1.- pensar en positivo, actuar en positivo
2.- potenciar momentos y lugares de silencio para cada miembro de la familia
3.- fomentar los ratos de alegría y diversión en familia
4.- limitar el consumo, fomentar el autoabastecimiento
5.- reducir y reciclar (más y mejor) las bolsas de plástico, envoltorios, etc
6.- apoyar el desarrollo de la naturaleza de nuestra casa
7.- inculcar a nuestros hijos valores como la sostenibilidad, el valor de la naturaleza, la belleza interior, la cultura de la paz y el respeto a otras culturas, el valor del trabajo artesanal y de la cultura local
8.- fomentar su creatividad, impulsar una cultura proactiva
9.- leer más, aprender como meta
10.- entender la propia existencia en su dimensión holística
----
DESIGN MANIFESTO FOR JERUSALEM
Un dia, assegut amb Massanobu Fukuoka baix un garrover, el savi camper japonès va dibuixar amb el seu bastó un quadrat en la terra i em va dir: «en aquest metre quadrat de terra viuen milions d'éssers vius, per tant milers de milions de combinacions... no sabem res».
Crec que hem vingut a aquest món a aprendre i a ajudar... que no necessitem més coneixement per a aprendre, ni necessitem més informació, o ordinadors més ràpids o més anàlisis científiques i intel·lectuals per a ajudar al món. El que més necessita la humanitat en aquests moments és saviesa. Però... Què és la saviesa? On es troba?
Diuen els mestres que la saviesa ve quan un és capaç de aquietar-se, per a poder observar i escoltar. No fa falta gens més. Aquietar-se, observar i escoltar activa la veritable intel·ligència que hi ha dintre d'un mateix. Llavors apareix la veritable bellesa i la veritable creativitat, s'expressa el teu veritable ésser.
Deixem que la quietud dirigeixi les nostres paraules i les nostres accions.
Tinc un somni.
Fem d'aquest món un lloc,
en el qual en la nostra pròxima vida
ens agradi tornar com nins.
Crec, sincerament, que el disseny industrial d'avui, l'actual civilització industrial, no té futur.
És una civilització amb una visió arrogant i antropocèntrica, que considera l'home el centre de totes les coses, que agafa més del que necessita, que promou un model de producció i consum basat en l'absència de límits, que genera explotació humana i escombraries tòxiques, que valora més el tenir que l'ésser, que practica la cultura d'usar i llençar i que menysprea la naturalesa perquè pensa que és matèria buida i que no té vida.
Disseny sense ètica, ni moralitat ni valors espirituals. La seva religió és el materialisme, obsessionada pel confort, presoner de la indústria i les grans corporacions, que adora l'alta tecnologia i que alimenta el consum excessiu.
Avui el disseny és ple de por i negativitat. Sent que el resultat és violència.
El disseny actual té necessitat de pau.
Nosaltres podem ser el canvi que volem veure en el món, l'entorn. El teu disseny pot ser el teu missatge.
SÍ em preguntes, és possible dissenyar un món millor? La meva resposta és SÍ.
Un altre món no solament és possible... ja és en camí.
En un dia plàcid... puc escoltar-lo respirar.
Fa algunes setmanes, caminant per la platja, em va venir la idea: escriure un manifest del disseny per a Jerusalem.
Per a professors, dissenyadors, artesans i per a tots els que dissenyem la vida
Aquest manifest parla d'arbres, de llavors de llibertat, de bellesa, de disseny pacífic de coses fetes a mà, d'alfabetització ecològica, de revolució, d'espiritualitat, d'artesans, d'un món millor, de SÍ...
Disseny Positiu. Pensa en positiu, sent en positiu, actua en positiu.
La felicitat interna és el combustible de l'èxit.
Fes les coses que et porten alegria, si no és divertit no ho facis.
Cerca el que et fa sentir bé, que ressoni en el teu cor.
Segueix el goig, la teua alegria...
Qualsevol cosa que et faci sentir bé, sempre atreu més.
El que penses, el que siguis i el que atreus... és el mateix.
Nosaltres creem la nostra pròpia realitat.
La naturalesa, és el nostre millor mestre. Podem dissenyar com la naturalesa dissenya i podem fer-ho amb humilitat, reverència i límits. Prenem inspiració dels dissenys i processos de la naturalesa, per a resoldre els problemes humans. Biomímesis es disseny hàbil de la naturalesa. És innovació inspirada per la naturalesa, mirant a la naturalesa com una mestra... Un dels molts regals de biomímesis és que entres en una profunda conversa amb organismes. I aquest diàleg mestre-estudiant t'omple absolutament d'admiració. Veure la naturalesa com una guia, un model, una mesura canvia enormement el teu valor i el teu punt de vista sobre el món natural. En comptes de veure a la naturalesa com un magatzem comences a veure-la com una mestra. En comptes de valorar que li podem treure, valoram que en podem aprendre de la natura La naturalesa és plena d'ajuts. Estem envoltats de genis. Només cal observar i aprendre.
Integració de matèria i esperit. Matèria i esperit són dos costats de la mateixa moneda. El que amidem és matèria, el que sentim és esperit. Sense esperit la matèria no té vida. SÍ. El materialisme i el consumisme dirigeixen les nostres vides,oblidam l'esperit.
Al disseny actual li falta ressonància interior. Necessita la dimensió espiritual. «L'imperatiu espiritual» de Satish Kumar ens ensenya que la simplicitat elegant és una de les millors maneres de descobrir l'espiritualitat.
Necessitem escoles, professors que activin la vida interior dels dissenyadors i dur els valors ecològics i els espirituals a les bases de l'educació. La meditació ens pot ajudar a connectar amb el centre del nostre ésser. Aquí és on sorgeix la veritable creativitat, la veritable bellesa.
Si cultivam la bellesa al interior, podrem dissenyar bellesa al exterior.
Disseny pacífic. És una revolució per a la pau.
Duguem la pau al disseny actual. L'escalfament global del planeta que està causant un fort canvi climàtic és la situació més difícil i compromesa a la qual ens enfrontem avui. I avui ja sabem amb certesa que la causa són les activitats humanes i aquí el dissenyador pot jugar un paper important.
Necessitem un nou sistema de disseny que creï idees d'una manera sostenible, respectant els recursos de la Terra, veient el planeta com la nostra gran casa i reconeixent totes les espècies que habiten com germans sobre la base d'uns principis d'ecologia, sostenibilitat i comunitat. En el disseny no violent sorgeix l'esperit del respecte per tota forma de vida, la vida humana, la vida vegetal, la vida animal, la vida de les pedres i el sòl, l'aigua. Tota la naturalesa, totes les espècies inclosa l'espècie humana són sagrades. I totes estan interconnectades. Som una gran família. Es converteix en un imperatiu moral que siguin respectades, honrades i reverenciades. Totes les coses vives són producte d'un sistema sagrat. Res no és separat, res no és altre. És la relació entre tots els sistemes vius que és santa, divina, sagrada. El resultat final és la pau a tots els àmbits: pau personal, pau mundial, pau amb la naturalesa.
Disseny autosuficient. En l'àmbit personal i familiar... i sobretot de la comunitat. L'autosuficiència crea confiança, proporciona seguretat, puja l'autoestima , et dóna llibertat. És un moviment per a viure senzillament, per dur una vida senzilla. Dissenyar i produir el que necessitem i saber que quan basta, prou! Originàriament, pobresa volia dir acceptació voluntària d'una vida senzilla, simple i a la renúncia de possessions innecessàries. El que és petit és bell. Disseny en una escala humana, petites escoles ensenyant disseny i artesania... petits tallers artesans... Disseny local per protegir la identitat cultural local. Tecnologia apropiada, és a dir: barata, local, fàcil de reparar... Necessitem tecnologia solar... tecnologia humana... abans que alta tecnologia
Disseny lliure. Ser un activista social. Disseny solidari. El disseny pot i ha de convertir-se en un camí en el qual cadascun de nosaltres puguem participar en el canvi de la societat... Dissenyant amb la gent pobra... la pobresa és la mare de la innovació. Dissenyant per a ells, aprendràs i ells aprendran de tu... Ajudant als moviments socials... Participant en projectes solidaris. La veritable i radical democràcia neix quan les persones fan alguna cosa elles mateixes en lloc d'esperar que ho facin els altres. Si actuem podem canviar les coses. Cada un de nosaltres es un esser excepcional, amb un poder il·limitat. La teva creativitat pot ajudar a canviar el món.
Ecoartesania. Unir la cultura de l'artesania amb l'ecologia de la terra. Productes de qualitat fets amb mètodes sostenibles, sans per a la gent i nets per al planeta. L'artesania és la cultura de la bellesa, de la creativitat, l'espiritualitat, i la innocència. És la cultura de la no violència i de la veritable economia de pau. Els artesans agafen molt poc de la naturalesa, no malgasten gens, no exploten a ningú, no creen lletjor i no contaminen. Els dissenyadors poden treballar i donar suport a les petites comunitats d'artesans i aquests connectar directament amb els ciutadans en un procés de col·laboració mútua.
Dissenyar amb «les ulleres del cel» Per a veure de dalt cap avall...
Buscar el sentit de la vida. Dissenyar com si estiguessis veient el món des del cel, per a tenir una perspectiva global, holística... integrant economia, ecologia, espiritualitat i ciència. Aquest disseny busca estimular un canvi de consciència, una millor forma de vida, amb més harmonia, més pau, més amics, més a prop de la naturalesa... fent les coses bé i a poc a poc. Les paraules ecologia i economia tenen la mateixa arrel grega oîkos, que significa casa o llar.
Economia significa la gestió de la casa i ecologia significa el coneixement de la casa. Si no coneixem la casa com podem gestionar-la? L'economia és part de l'ecologia i l'ètica són és part de l'ecologia perquè ètica significa el «ethos» de la casa, és a dir, com és la cultura o l'esperit de la casa. Economia, ecologia i ètica són parts d'una unitat. Dissenyar no és solament un acte econòmic, és un acte ecològic, social, cultural. Podem crear un sistema equilibrat en el qual aprendre fent sigui tan essencial com aprendre llegint. L'educació de les mans ha de ser tan important com l'educació del cap. El desenvolupament del cor ha de ser valorat tant com el desenvolupament de la ment. Connectar tot el procés de la vida. Recórrer tot el camí des de la llavor, al cotó, al fil, a la tela i al final a una peça. A través d'un treball creatiu i sostenible. Quan totes aquestes activitats les fem com actes sagrats, estem alimentant la societat.
Sí. Aprèn
Aprèn de Satish Kumar, a través dels seus llibres, el Fòrum Internacional Resurgence i el Shumacher College. Quan els artesans o les dones realitzen coses a mà, de manera inconscient combinen cor, cap i mans. Com a resultat, qualsevol cosa que facin resulta bonica, útil i duradora (el principi BUD). Les tribus de molts de llocs del món fabriquen artefactes, construeixen cases, aixequen parets de pedra per als seus camps... aquests són els conceptes de la bellesa exquisida. Fan tot això amb finalitats pràctiques, estètiques o com a ritual. I aquests objectes són duradors. Com més vells, més atractius resulten. Sempre poden reparar-se. Fer i arreglar són part del mateix continu. El principi BUD és la font de l'autèntica satisfacció espiritual, sensual i física.
Aprèn de Fritjof Capra, a través dels seus llibres i especialment del Centre For Ecoliteracy. L'ecologia és l'estudi de com funciona La Casa de la Terra. Per a ser més exactes, és l'estudi de les relacions que interconnecten a tots els membres de La Casa de la Terra. Així que podem aprendre i hem d'aprendre com viure sosteniblement.
Podem dissenyar comunitats humanes sostenibles de manera que els estils de vida, els negocis, l'economia, les estructures socials i les tecnologies no interfereixen amb la capacitat inherent de la Naturalesa per a sostenir la vida.
Des de fa mes de tres mil milions d'anys d'evolució, els ecosistemes s'han organitzat a si mateixos per a arribar al màxim de sostenibilitat. La saviesa de la naturalesa és l'essència de la Ecoliteracy, l'ensenyament de l'ecologia... L'eco-alfabet és un únic i veritable alfabet per a educar a dissenyadors a través de l'hort ecològic. M'agradaria que cada dissenyador pugues ser un agricultor a temps parcial.
Aprèn de William McDonough i Michael Braungart, a través del seu llibre Cradle to Cradle, un llibre visionari que ens ensenya a redissenyar la manera en què fem les coses, duent la ecoefectivitat a la pràctica. Considerem el següent: totes les formigues del planeta, en conjunt, sumen una biomassa major que la dels humans. Les formigues han estat increïblement laborioses durant milions d'anys. I, no obstant això, la seva productivitat és beneficiosa per a les plantes, els animals i el sòl. La indústria humana ha funcionat a ple rendiment tot just una mica més d'un segle, però ha provocat el declivi de pràcticament tots els ecosistemes del planeta, en major o menor grau. La naturalesa no té un problema de disseny, el tenim nosaltres.
Aprèn de Vandana Shiva i Carlo Petrini, creadors dels moviments Navdanya i Slow Food. Els veritables camperols són els artesans de la terra, de la agricultura... poden educar-te a prop de la biodiversitat, del menjar, del sentit comú, de la naturalesa. El menjar no ve dels supermercats, ve de la terra, dels camperols. Pots ajudar-los, pots dissenyar per a ells...
Aprèn d'Anita i Gordon Roddick, veritables emprenedors i excepcionals activistes (www.anitaroddick.com) per a inspirar-te i actuar.
Aprèn de Victor Papanek, especialment dels seu llibre Design for the Real World and Design for Human Scale.
Aprèn de Joaquim Viñolas, mitjançant el seu llibre Disseny Ecològic, cap a un disseny i una producció en harmonia amb la naturalesa.
Aprèn dels Pobles Indígenes, que durant milers d'anys han viscut autosuficients, amb una concepció integral del món i de la vida, respectant a tots els éssers animats i inanimats, que viuen en harmonia amb el seu entorn, no se senten superiors, viuen en construccions biodegradables amb materials del lloc, les formes són suaus, adaptades a l'ull humà i a l'entorn natural, terra sense ciment ni asfalt, que segueixen els ritmes de la naturalesa, no utilitzen tecnologies violentes. A l'inici del segle XXI, encara existeixen 300 milions d'indígenes i, en els cinc continents, hi ha més de 5.000 formes comunitàries distintes d'entendre el món.
Sí. Sóc un arbre! És disseny per a la Vida
No necessitem més productes... necessitem arbres.
Converteix-te en un arbre, actua com un arbre... Dissenya arbres.
Els arbres funcionen amb el Sol.
Proporcionen terra, aigua i aire fresc.
Viuen en total harmonia amb el seu entorn.
Tot el que produeixen és aliment, per a la terra, els animals i els humans.
No generen escombraries.
L'arbre és un ésser espiritual, un mestre... és la connexió entre el cel i la terra i és també el símbol d'aquest moviment, la imatge d'aquest manifest, i es converteix en una cridada per a la pau.
L'arbre és el model per a la pròxima revolució industrial.
Una revolució pacífica liderada per professors, dissenyadors i artesans que sembra llavors de llibertat, esperança, pau i vida.
Aquest manifest ve del Mar, del Bosc, de la Naturalesa i d'alguns éssers humans: Gandhi, Satish Kumar, Fridjof Capra, Janine Benyus, Arundhati Roy, E.F. Shumacher, Vandana Shiva, I. Tolle... gràcies a tots ells.
Salut i pau,
Links
www.mkgandhi.org
www.shumachercollege.org.uk
www.shumachercollege.org.uk
www.slowfood.com
www.vshiva.net
www.ecoliteracy.org
www.mbdc.com
www.navdanya.org
Acció
Quan vas al súper i dius no a una bossa de plàstic fas un gest per a la pau.
Quan dissenyes una bossa de plàstic biodegradable fas un gest per a la pau i dones un exemple per als altres.
Actua ara! fent la col·lecció «GESTOS PER A LA PAU»
Re-dissenyar els 10 productes que mes utilitzes en la teva vida diària...
a partir de la idea SÓC UN ARBRE!
Sense copyright ni patents. Pertanyen a tothom
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
